Carlota Frigola (KALI)
Psicoterapeuta Integral
Vaig néixer en un poble preciós de l’Alt Ampordà. Ja de ben petita, gairebé totes les tardes anàvem a visitar els meus avis a Mas Morató (on està ubicat el Projecte del Jardí Terapèutic).
Vaig tenir la gran sort de passar la meva infantesa envoltada de natura i animals. Tenia una gran connexió amb la terra, els arbres, els animals, les plantes; la natura… Podia passar hores observant-la i admirant-la. Sentia una profunda unió amb ella, amb la terra que no podia expressar.
Als 9 anys vam haver de mudar-nos a la ciutat. Recordo que va ser una etapa molt difícil per a mi. Sentia la naturalesa, però l’energia era diferent. Em vaig adonar que allà, a la ciutat, la gent era menys lliure, molts es posaven cuirassades amagant els que realment eren i em va costar molt adaptar-me.
Durant molts anys vaig sentir que no encaixava al sistema. Com molts, vaig fer el que s’esperava de mi sense ni tan sols plantejar-me si era allò que realment volia fer. Va ser així com vaig decidir estudiar Economia però en acabar seguia sense sentir-me satisfeta.
Als 23 anys vaig decidir anar-me’n sola a recórrer Llatinoamèrica. Per fi tornava a ser lliure, per fi era jo la que podia tornar a decidir. Vaig visitar diversos països i em vaig adonar que la naturalesa era més lliure i salvatge, s’expressava d’una manera diferent. Me’n sentia part; jo hi era i ella estava en mi. Aquesta era la meva essència i vaig entendre que ja no podia tornar a viure més allunyada d’aquesta connexió. Aquesta era la meva veritable llar.
Vaig tornar a casa meva al cap d’uns mesos i vaig continuar estudiant, però aquesta vegada el que realment m’apassionava. Vaig començar un camí d’autoconeixement i de creixement personal.
Primer volia entendre la ment i vaig començar un Postgrau en Psicoteràpia Psicoanalítica i un Postgrau Programació Neurolingüística i Coaching.
Em vaig apassionar també per les teràpies alternatives. Considerava que per estar bé amb un mateix no sols calia entendre o cultivar la ment sinó també escoltar i donar espai al teu cos i esperit. Va ser per això que durant uns anys, em vaig formar a Reiki i en tècniques de massatge.
Als 28 anys vaig sentir que havia de marxar de nou. Vaig decidir deixar-ho tot i anar-me’n a Austràlia sense saber quan tornaria. Hi havia alguna cosa allà que m’esperava. Mai abans havia estat en aquell lloc però quan vaig aterrar a terra australià vaig sentir que no era la primera vegada que hi era. Era com tornar a casa novament.
Vaig passar en aquest lloc 3 meravellosos anys, a les zones més salvatges. Mai no vaig tenir un pla, simplement em deixava portar segons el meu instint. És meravellós quan ets on has d’estar i tot flueix. Vaig sentir i vaig viure el desaferrament a moltes coses del meu passat que em van ajudar a descobrir qui era jo realment, vaig començar a viure sense por ia identificar quins eren meus i quins no. Allà vaig descobrir el Ioga i la meditació que em segueixen acompanyant fins ara.
Vaig tornar amb la convicció que la meva missió a la vida era ajudar els altres a connectar amb la seva essència, a descobrir i acceptar la nostra llum i les nostres ombres, a sentir i confiar en el poder que tenim dins. Al final això és això; estimar-se un mateix i aquest és un gran camí a recórrer.
El Jardín Terapeutico és un projecte que es troba precisament al lloc on vaig néixer. Per mi és tornar a l’origen. És un lloc màgic ple de vida que transmet pau i ofereix l’espai segur perquè puguis anar cap a dins sense pors i sempre acompanyat per terapeutes.